L’anèmia és la consulta més freqüent a Hematologia. Les causes són múltiples i una història clínica acurada pot orientar cap a la malaltia o trastorn que la provoca. La definició i la valoració del grau d’anèmia s’estableix per un paràmetre de l’hemograma anomenat hemoglobina. És freqüent que el/la pacient acudeixi a l’hematòleg consultant per anèmia segons el nombre d’hematies o glòbuls vermells que apareix a la seva anàlisi. Els hematòlegs clínics valorem i classifiquem l’anèmia segons la xifra d’hemoglobina i la mida del glòbul vermell, no pel nombre d’hematies. Un paràmetre de l’hemograma anomenat volum corpuscular mitjà (VCM) que mesura la mida del glòbul vermell ens orienta sobre les seves possibles causes.

En general, l‟estudi de la causa d‟una anèmia s‟inicia amb la sol·licitud d‟una anàlisi que inclou diversos valors com l‟hemograma, la xifra de reticulòcits (glòbuls vermells joves), la determinació de la siderèmia, la ferritina, l‟índex de saturació de la transferrina i la vitamina B12, entre d’altres valors sol·licitats. L’examen microscòpic de la sang és fonamental, ja que ajuda a establir també la causa per l’aspecte morfològic dels hematies i de la resta de cèl·lules sanguínies.

A la pràctica clínica, les causes més freqüents d’anèmia són d’origen digestiu o ginecològic, sigui per sagnat anormal originat en alguna localització anatòmica del tub digestiu o per pèrdues menstruals excessives (anèmia ferropènica). Per tant, és habitual sol·licitar exploracions endoscòpiques digestives per determinar la possible font de pèrdua sanguínia en cas de sospitar que l’anèmia tingui un origen digestiu. Aquesta situació és freqüent quan el pacient és un home o una dona amb menopausa que consulta per anèmia. En aquesta condició, sempre és obligat esbrinar-ne la causa abans d’instaurar un tractament amb ferro.

Tot i això, hi ha moltes altres causes d’anèmia més complexes i que requereixen un altre tipus d’exploracions com l’examen de medul·la òssia, en cas de suposar que el problema s’origina per dificultat en la producció de glòbuls vermells. La dificultat de formació d’hematies pot ser d’origen carencial (ferro, vitamina B12) o bé traduir una malaltia primària de la medul·la òssia, bé sigui per alteració de les cèl·lules mare hematopoètiques (stem cells) o bé per ocupació anormal de l’espai medul·lar per alguna proliferació neoplàsica originada a la medul·la òssia o en algun altre teixit o òrgan que ha colonitzat la medul·la òssia. D’altra banda, les malalties cròniques inflamatòries com l’artritis reumatoide, la polimiàlgia reumàtica i diverses malalties intestinals sovint s’associen a un grau variable d’anèmia, que pot ser tant per pèrdua sanguínia en el cas de les malalties intestinals, com per bloqueig o impossibilitat d’utilització del ferro dels dipòsits medul·lars per l’estat inflamatori crònic (anèmia inflamatòria).

L’anèmia, per tant, no és una malaltia per se, sinó que és una alteració hematològica que pot estar causada per nombroses malalties de divers origen, ja siguin hematològiques o d’altres causes: digestives, ginecològiques, carencials, inflamatòries o tumorals. En definitiva, els hematòlegs clínics són els especialistes més qualificats per diagnosticar de forma ràpida i encertada la causa d’una anèmia i de poder oferir el millor tractament per a la curació.