Les consultes per alteracions del sistema de la coagulació són freqüents i s’originen en anomalies manifestades per sagnat o per trombosi i, amb menys freqüència, per alteracions de les proves de coagulació detectades, per exemple, en una anàlisi preoperatòria.

La trombosi significa la formació d’un coàgul dins una artèria o una vena a qualsevol localització anatòmica que impedeix el flux sanguini de l’àrea afecta. És important distingir les trombosis que es produeixen al sistema arterial o al sistema venós. La majoria de les trombosis arterials es produeixen a les artèries coronàries del cor ia les artèries que irriguen el cervell. La malaltia coronària aguda i els accidents vasculars cerebrals constitueixen una important causa de mortalitat al món occidental. El seu origen acostuma a ser per lesió o malaltia de la paret de les artèries (arteriosclerosi) o també per embòlia, com passa als accidents cerebrovasculars.

En general, les consultes més freqüents de trombosi fan referència a les trombosis venoses. La localització més freqüent es produeix al territori venós de les extremitats inferiors (trombosi venosa profunda) i al pulmó (tromboembolisme pulmonar). Les causes són múltiples i hi intervenen factors de risc del pacient i/o malalties que pateix. Entre les primeres destaca l’edat, l’obesitat, la immobilitat després d’una cirurgia o per un viatge en avió prolongat, tractaments hormonals i circumstàncies genètiques hereditàries o adquirides que produeixen l’anomenat estat protrombòtic. Pel que fa a les segones, les més freqüents són la cirurgia traumatològica i abdominal i l‟existència de càncer.

El paper de l’hematòleg clínic consisteix a esbrinar la possible causa per aconsellar els mitjans que puguin evitar que no es produeixi un nou episodi trombòtic (profilaxi antitrombòtica). Sovint sol·licita un estudi de la coagulació orientat a descobrir si hi ha una condició o estat protrombòtic (estudi de trombofília). En aquesta anàlisi s‟analitza l‟existència de mutacions genètiques hereditàries i també d‟anomalies o dèficits adquirits del sistema de les proteïnes de la coagulació.

Quan la consulta és per hemorràgia, la història clínica, els antecedents familiars i l’hemograma, igual que en el cas de les trombosis, ajuden a orientar el problema. La disminució aguda de la xifra de plaquetes, en general, de causa immunològica (trombopènia autoimmune primària o PTI) provoca hemorràgies cutànies puntiformes (petèquies) o extenses (equímosi) i, en rares ocasions sagnat digestiu (veure Alteracions de les plaquetes). La malaltia hemorràgica hereditària més freqüent és la malaltia de von Willebrand, amb una prevalença de 100 casos per milió dhabitants. Presenta diversos tipus, amb predomini de formes clínicament lleus (cutànies i mucoses) però de vegades greus, sobretot en el context de cirurgia o fins i tot després d’extraccions dentals.

El diagnòstic d’una malaltia hemorràgica es basa en l’anàlisi orientada de diverses proves de la coagulació que permeten establir el diagnòstic i orientació del tractament substitutiu o farmacològic per prevenir l’aparició d’un nou episodi hemorràgic.